Vladímir Maiakovski (I)

Com a resposta

El tambor de la guerra ressona sense parar.
El ferro crida i es clava a la carn.
De cada país,
esclau rera esclau,
es llancen sobre l'acer de les baionetes.
¿Per què
la terra trem,
afamada i nua?
Han desinfectat la humanitat amb un bany de sang
només perquè
qualsevol
des del seu lloc
pugui apoderar-se d'Albània.
És enlairada la rabia per a la mutació humana,
sobre el món
cop sobre cop
només perquè
sense pagar
els vaixells d'algú
puguin passar
pel Bòsfor.
Aviat
en el món
res sencer no hi quedarà.
L'ànima també serà arrencada.
I tota aquesta infàmia
només perquè
a qualsevol
se li distregui la mà
a Mesopotàmia.
¿En nom de què
les botes
aixafen tan rudement la terra?
Què hi haurà sobre el cel de la batalla?
Déu?
La llibertat?
Els calés!
¿Quan t'aixecaràs amb tota la teva alçària
tu,
que per ells dónes la vida?
¿Quan al rostre la pregunta els escupiràs:
per quina causa és el combat?

Vladímir Maiakovski
(1917)